Avui la comissió del camí escolar ha assistit a la ponència “ENTORNOS ESCOLARES, UNA POLÍTICA URBANA A FAVOR DE LA INFANCIA” organitzada per Ciudades que caminan.

La Marta Román, gran defensora de la necessitat que els nens reconquistin les ciutats, ens ha exposat idees tan interessants com la necessitat que les escoles deixin de ser ESCOLES C ASTELL per passar a ser PALAUS PÚBLICS.

  

Ha exposat que moltes escoles es poden assimilar a un castell perquè:

• El recinte està delimitat per murs, reixes altes,… que els separen de la resta del barri.
• Estan envoltades d’un fossat ple de cocodrils, o sigui, de carrers plens de cotxes i altres vehicles, tan perillosos.
• En el seu interior tenen un pati d’armes, una gran pista de ciment, sense verd i que rarament les nenes s’atreveixen a trepitjar (ens van recomanar aquest video)

Proposa que les escoles siguin palaus públics:

• Cal domar els cocodrils, tallant el trànsit, fent mesures tàctiques per donar més espai als vianants i promovent que es compleixin les normes de circulació (trencant amb la tolerància que  hi ha en certes escoles perquè les famílies aparquin indegudament sobre voreres, en doble fila,… quina educació rep la canalla quan aparquen el seu vehicle sobre una vorera per on hi passen a peu els seus companys i companyes de classe?).
• S’hi accedeixi a través de passeigs que promoguin que la canalla pugui anar a peu o en bicicleta a l’escola i que, en certes edats, ho puguin autònomament, sense l’acompanyament de les famílies. Cal tenir present que donar autonomia als infants és un acte d’amor, no una negligència. Promou el seu desenvolupament com a persona (tan o més important com aprendre idiomes, música,… o altres competències)
• Amb un saló urbà de benvinguda amb vegetació, zones d’aigua i terra, un espai on les famílies puguin reunir-se abans i després de l’escola de forma agradable, promogui les relacions, l’intercanvi,…
• Amb un jardí interior, un pati que serveixi com a recurs educatiu, que tingui en compte la perspectiva de gènere, verd i amb elements naturals. Totes les coses amb les quals està treballant la comissió verda.
• Que tingui les portes obertes al barri, que no només els escolars puguin gaudir de tota la infraestructura que disposa, promovent iniciatives com els patis oberts o similars. Això implica una gestió complexa de l’espai però “les gestions complexes generen vides fàcils i les gestions fàcils generen vides complexes”.

Considera molt important dedicar esforços en millorar les escoles i els seus entorns perquè són un punt neuràlgic dels barris on es poden generar moltes sinergies entre el veïnat. Així mateix, creu fermament que la comunitat ha de vetllar per cuidar la infància, no és tasca únicament de les famílies. Els nens i nenes ha de percebre que, si mai tenen un problema movent-se pel barri, poden comptar amb l’ajuda dels comerciants, els veïnat, de la comunitat del barri.

Entre d’altres exemples, ens ha mostrat la intervenció realitzada a l’escola del seu barri, a Madrid:

       

A continuació, dos altres ponents ens han explicat experiències de camins escolars que s’han implementat a escoles de Melilla i Zaragoza.

En aquest enllaç podeu consultar un resum de les ponències, confiem que properament disposarem també del vídeo de les ponències. Mentrestant, us convidem a visualitzar aquest vídeo (https://www.youtube.com/watch?v=vBb91vNeViU) on explica molt clarament com ha canviat el paper de la infància a la ciutat i la necessitat que la infància torni a recuperar els carrers.