Un any més, els nens i nenes de 2n de l’escola han participat al Dansa Ara, una activitat extraescolar que aquest any celebra els 25 anys.

Volem donar la benvinguda a totes les famílies noves d’aquest curs a l’escola Jovellanos.

Comencem aquest curs amb ganes i il·lusió renovades després de l’estiu.

Ens veiem a l’escola!

El cap de setmana, un grup de famílies va pintar un seguit de recursos pedagògics per poder fer algunes activitats relacionades amb educació física al porxo de l’escola.

Entre aquests recursos podem trobar petites pistes d’atletisme, una zona per fer salt de longitud (amb la numeració en anglès) i també unes dianes per fer punteria amb les pilotes.

Aquests recursos van ser proposats pel Pablo, el professor d’educació física, i des de l’AMPA vàrem col·laborar per portar-los a terme.

Us deixem un vídeo del procés de creació.

Aquesta vegada hem volgut parlar amb l’Agustín Hidalgo, actual president de l’AMPA, que deixa el càrrec i l’escola al final d’aquest curs per començar una nova aventura a Secundària. Va entrar a la junta amb la seva parella, la Núria del Molino —un altre membre amb un paper molt actiu que ens deixarà aquest any—, quan el seu fill va començar P3 en el curs 2007-2008, i el 2010-2011 va assumir la funció de president de l’AMPA, un càrrec que ha exercit amb molta empenta i dedicació fins al moment actual.

Com era l’AMPA que et vas trobar? Com de diferent la veus, de l’actual?

En entrar a l’escola i a la junta vaig tenir la sensació de trobar una AMPA tancada i hermètica; nosaltres vam ser un grup de famílies que vàrem entrar amb moltes ganes d’implicar-nos, i de canviar coses per anar a millor, i això ens va fer xocar amb l’anterior. Com a anècdota, quan vàrem entrar hi havia uniformes a l’escola.

Jo no tinc una idea piramidal d’AMPA: per mi, tots els vots són igual d’importants, i és el grup que defineix la identitat de l’associació.

Quins són els principals objectius assolits durant la teva presidència? Et sembla que t’ha quedat res pendent?

Els objectius assolits són uns quants, en general qualsevol que pogués beneficiar el conjunt de nens i nenes. Em quedo amb les ganes d’haver vist el pati reformat, un projecte que fa anys es va acceptar i es va tirar enrere quan va començar la crisi.

Parlant de crisi, n’has tingut alguna durant aquest període que et fes replantejar el càrrec?

Sí, vaig tenir una crisi fa uns tres o quatre
anys i vaig pensar a deixar la presidència, però la Núria em va animar a continuar.

Què els recomanes, als companys que es queden i, en especial, al teu relleu?

Que no perdin les ganes ni la il·lusió per les barreres o els “nos” que es puguin trobar pel camí, perquè, al final, el que compta és millorar la situació dels nens i nenes de l’escola, els nostres fills i filles. També intentar que dins el grup hi hagi bon ambient, una bona entesa.

Gràcies, Agustín i Núria, per la vostra feina i dedicació. De ben segur que us trobarem a faltar, i que allà on aneu fareu el que heu fet fins ara: implicar-vos i tractar de millorar la comunitat educativa de la qual formem part.