Taxdirt, ni via pacificada ni de prioritat per a vianants

Posted by Montse

Benvolgudes famílies, bon any!

Aquestes vacances de Nadal s’han executat la major part de les intervencions del carrer Taxdirt per pacificar l’entorn escolar, però com heu pogut comprovar aquests darrers dies d’escola, les obres que han fet són insuficients i els cotxes segueixen passant creant una gran situació d’inseguretat. Des de l’escola i l’AFA estem reclamant solucions al Districte. La Comissió del camí escolar, després d’una avaluació de les actuacions, hem fet el següent anàlisis:

1) Taxdirt no és una via pacificada ni una via de prioritat per a vianants.

2) Únicament la via està pacificada si la Guàrdia urbana talla el carrer.

3) L’incompliment de la senyalització vertical és reiteratiu.

4) El senyal de zona de prioritat de vianants s’ignora.

5) Els senyals d’estacionament i parada no estan actualitzats.

6) La senyalització horitzontal de color verda pintada al terra no es percep adequadament quan és fosc o el sol enlluerna.

7) Es disposa de molts espais disponibles per la parada dels vehicles i les motos tenen més espai per avançar.

8) No hi ha arbres ni altres elements de vegetació. Els bancs no són accessibles i són inestables.

Hem reclamat a l’Ajuntament les següents solucions immediates i de màxima urgència:

  • SOLUCIÓ ÒPTIMA: Assegurar que la Guàrdia urbana i/o Agents cívics tallin el carrer i/o controlin l’accés durant les franges d’entrada i sortida escolar i extraescolar.
  • OPCIÓ DE MÍNIMS: Col·locar una tanca delimitant l’espai d’espera dels infants i famílies que eviti que aquests creuin l’espai per on actualment hi circulen els vehicles i evitant que aquests envaeixin l’espai dels vianants.

Podeu consultar en més detall l’anàlisi i les reclamacions en aquesta presentació.

Mentre aquestes solucions arriben, necessitem seguir tallant el carrer Taxdirt durant les entrades i sortides, i és per això que necessitem el compromís de les famílies. Per ara, el torn de matí està cobert, però no el de la tarda que és de 16:15 a 16:50. És molt important que les famílies de l’escola siguem conscients que, ara per ara, mentre el Districte no compleixi el que ens va dir, no podem posar en risc els nostres infants, i a dia d’avui, només nosaltres podem garantir la seguretat tallant el carrer.

Si us plau, si hi ha alguna família pot col·laborar, que contacti amb el Cèsar de la Comissió Camí Escola de l’AFA a través del mail secretariatafadelesaigues@gmail.com i/o camiescolar.afaaigues@gmail.com.

Com totes sabeu, la reivindicació per un entorn escolar més pacificat és global a la ciutat de Barcelona. Més de 30 escoles, organitzades per la plataforma Eixample Respira i amb el suport de la l’aFFac, tallaran la via principal d’entrada de cada escola. En el nostre cas, vam decidir sumar-nos-hi, però ahir vam rebre una resolució del Departament d’Interior autoritzant la concentració en la que imposa unes mesures de protecció per a la salut que creiem que no podem assumir ni garantir la seguretat de tots i totes. Així doncs donada la gravetat de la situació actual, cancel·lem la concentració prevista però tallarem Taxdirt, posarem una pancarta a la capçalera del carrer  i mostrarem la nostra postura a xarxes socials.

Us seguirem informant!

Comissió de camí escolar

D’escoles castell a palaus públics

Posted by Montse

Avui la comissió del camí escolar ha assistit a la ponència “ENTORNOS ESCOLARES, UNA POLÍTICA URBANA A FAVOR DE LA INFANCIA” organitzada per Ciudades que caminan.

La Marta Román, gran defensora de la necessitat que els nens reconquistin les ciutats, ens ha exposat idees tan interessants com la necessitat que les escoles deixin de ser ESCOLES C ASTELL per passar a ser PALAUS PÚBLICS.

  

Ha exposat que moltes escoles es poden assimilar a un castell perquè:

  • El recinte està delimitat per murs, reixes altes,… que els separen de la resta del barri.
  • Estan envoltades d’un fossat ple de cocodrils, o sigui, de carrers plens de cotxes i altres vehicles, tan perillosos.
  • En el seu interior tenen un pati d’armes, una gran pista de ciment, sense verd i que rarament les nenes s’atreveixen a trepitjar (ens van recomanar aquest video)

Proposa que les escoles siguin palaus públics:

  • Cal domar els cocodrils, tallant el trànsit, fent mesures tàctiques per donar més espai als vianants i promovent que es compleixin les normes de circulació (trencant amb la tolerància que  hi ha en certes escoles perquè les famílies aparquin indegudament sobre voreres, en doble fila,… quina educació rep la canalla quan aparquen el seu vehicle sobre una vorera per on hi passen a peu els seus companys i companyes de classe?).
  • S’hi accedeixi a través de passeigs que promoguin que la canalla pugui anar a peu o en bicicleta a l’escola i que, en certes edats, ho puguin autònomament, sense l’acompanyament de les famílies. Cal tenir present que donar autonomia als infants és un acte d’amor, no una negligència. Promou el seu desenvolupament com a persona (tan o més important com aprendre idiomes, música,… o altres competències)
  • Amb un saló urbà de benvinguda amb vegetació, zones d’aigua i terra, un espai on les famílies puguin reunir-se abans i després de l’escola de forma agradable, promogui les relacions, l’intercanvi,…
  • Amb un jardí interior, un pati que serveixi com a recurs educatiu, que tingui en compte la perspectiva de gènere, verd i amb elements naturals. Totes les coses amb les quals està treballant la comissió verda.
  • Que tingui les portes obertes al barri, que no només els escolars puguin gaudir de tota la infraestructura que disposa, promovent iniciatives com els patis oberts o similars. Això implica una gestió complexa de l’espai però “les gestions complexes generen vides fàcils i les gestions fàcils generen vides complexes”.

Considera molt important dedicar esforços en millorar les escoles i els seus entorns perquè són un punt neuràlgic dels barris on es poden generar moltes sinergies entre el veïnat. Així mateix, creu fermament que la comunitat ha de vetllar per cuidar la infància, no és tasca únicament de les famílies. Els nens i nenes ha de percebre que, si mai tenen un problema movent-se pel barri, poden comptar amb l’ajuda dels comerciants, els veïnat, de la comunitat del barri.

Entre d’altres exemples, ens ha mostrat la intervenció realitzada a l’escola del seu barri, a Madrid:

       

A continuació, dos altres ponents ens han explicat experiències de camins escolars que s’han implementat a escoles de Melilla i Zaragoza.

En aquest enllaç podeu consultar un resum de les ponències, confiem que properament disposarem també del vídeo de les ponències. Mentrestant, us convidem a visualitzar aquest vídeo (https://www.youtube.com/watch?v=vBb91vNeViU) on explica molt clarament com ha canviat el paper de la infància a la ciutat i la necessitat que la infància torni a recuperar els carrers.